Galego

O galego é unha lingua románica orixinada no latín, propia de Galicia, onde é oficial xunto co castelán. Á parte de en Galicia, a lingua fálase tamén en territorios limítrofes con esta comunidade, aínda que sen estatuto de oficialidade. Está estreitamente emparentada co portugués, coa que formou unidade lingüística, o galaico-portugués. A evolución do latín vulgar na provincia de Gallaecia culminou dentro do Reino de Galicia, a finais da Alta Idade Media, coa creación dun romance diferenciado.

Asturianu

L'asturianu ye una llingua romance propia d'Asturies, perteneciente al subgrupu asturllionés. Esisten trés variedaes predominantes dientro d'Asturies (l'asturianu central, oriental y occidental que ye la variante mayoritaria en Lleón y Zamora, u se conoz como llionés). En Cantabria conozse tradicionalmente al idioma col nome de montañés. Esiste una gramática del asturianu, un Diccionariu de la Llingua Asturiana y unes Normes ortográfiques del asturianu. De la llingua astur, o llingües que falaben estos puelos pre-romanos poco se sabe. Mesmo qu'otres llingües minoriegues de la Península, darréu'l sieglu XIV, l'asturianu entamó a encoyer tres convertise'l castellanu na llingua de les clases altes y l'alministración.

Español

El español o castellano es una lengua romance procedente del latín hablado. Pertenece al grupo ibérico y es originaria de Castilla, reino medieval de la península ibérica. Se conoce también por el americanismo coloquial de castilla (por ejemplo: «hablar castilla», «entender castilla»).

Euskara

Euskara Pirinioen mendebaleko bazterrean hitz egiten da, Espainia eta Frantziaren arteko mugaren bi aldeetan. Espainian, Euskadiko Autonomia Erkidegoan (hots, Arabako, Gipuzkoako eta Bizkaiko probintzietan) eta Nafarroako Foru Komunitatean (batera, probintzia ere baden horretan) mintzatzen da, eskualdeen arabera hizkuntzaren zabalpenean diferentzia handiak daudela. Frantzian, bere aldetik, Lapurdiko, Baxenabarreko eta Zuberoako antzinako probintzietan eta Zuberoaren ondoko Biarnoko haranbatzuetan hitz egiten da. Zazpi probintzia edo herrialde horiei Euskal Herriaderitze euskaraz.

Aragonés

L’aragonés ye una luenga romanica u neolatina, ye dizir que es debiened’o latín, igual como as atras luengas romanzes (español, franzés, catalán, gallego, oczitano, rumano, asturiano, italiano, portugués, romanche, friulano, sardo,…). Dende fa muito tiempo l’aragonés s’ha considerato una luenga baxa, no so que por os foranos, sino, o que encara ye más grieu, por os propios aragoneses. ye escusato dizir que a luenga aragonesa, como cualsiquier atra, se puede fer serbir ta toz os emplegos que queramos.

Catalá

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra ia la ciutat de l'Alguer) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (al'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord iel Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians. Ténou milions de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.

Aranés

Er aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana dera Val d’Aran. Eralengua d’òc o occitan pertanh ath grop de lengües romaniques oneolatines e ei constituït per sies grops dialectaus: er aupenc-vivarés, ethprovençau, eth lemosin, er auvernhat, eth lengadocian e eth gascon. Eraranés ei ua varianta deth dialècte gascon.

Mirandés

La lhéngua/léngua mirandesa ye ua lhéngua románica falada an Pertual, ne ls cunceilhos de Miranda de l Douro (trinta pobaçones) i de Bumioso (3 pobaçones), ne l çtrito de Bergáncia, nun spácio que ten pouco mais de 500 km² i alredror de 7 000 falantes. Miranda ye ua region ancostada a la Spanha, subretodo an las porbíncias de Çamora i Salamanca. La lhéngua mirandesa ten ua fonologie, morfologie i sintaxe çtinta de l pertués, zde la formaçon de Pertual (seclo XII). Ten las sues raízes ne l lhatin falado ne l norte de la Península Eibérica

Portugués

A língua portuguesa, também designada português, é uma língua românica flexiva originada no galego-português falado no Reino da Galiza e no norte de Portugal. Com a criação do Reino de Portugal em 1139e a expansão para o sul como parte da Reconquista deu-se a difusão da língua pelas terras conquistadas e mais tarde, com as descobertas portuguesas, para o Brasil, África e outras partes do mundo. O português foi usado, naquela época, não somente nas cidades conquistadas pelos portugueses, mas também por muitos governantes locais nos seus contatos com outros estrangeiros poderosos.